Exposició "Francesc Galí, un artista a l'exili"

Exposició "Francesc Galí, un artista a l'exili"
Comissariat d'Albert Mercadé.

Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) fou pintor, dibuixant i pedagog, vinculat al moviment noucentista. Va estudiar a l'Escola de Llotja i va ser deixeble d'Alexandre de Riquer en la tècnica de l'aigua. La seva pintura va ser un principi modernista, passat per les fases del simbolisme i la realitat, fins que amb la llegenda del modernisme va canviar amb noves idees amb cert idealisme.

També es dedicà a l'ensenyament, fundant l'any 1906 una escola a Barcelona contra l'ensenyament tradicional, l’Escola d’Art Galí, i entre d'altres artistes, foren deixebles seus Esteve Monegal, Manuel Humbert, Ignasi Mallol, Joan Miró, Josep Llorens i Artigas, Rafael Benet, Ernest Maragall, Marian Espinal o Lluís Plandiura.

De la seva pictòrica es poden destacar els frescos de l'edifici de Correus de Barcelona de l'any 1928, els de la cúpula del Palau Nacional fets amb el motiu de l'Exposició Universal de 1929 i les pintures de la Sala del Quixot de la Casa de la Ciutat de Barcelona fa l'any 1958.

Fou nomenat per la Generalitat com un dels membres de Belles Arts al Consell de l'Escola Nova Unificada; hi quedà vinculat des de la seva fundació fins al juliol de 1937, quan es proposà la disminució dels sindicats en els òrgans de govern. Tot i el breu temps que estigué Galí al CENU, fou el responsable del pla d'estudis dels ensenyaments artístics. Durant la Guerra va ocupar el càrrec de Director General de Belles Arts de la República, moment en el qual es va dur a terme l'operació de salvaguarda del patrimoni artístic més important de la història recent, posant a refugi més de tres mil obres d'art, entre les quals n'hi havia del Prado, que foren evacuades a Suïssa, en un episodi heroic i poc conegut, passant per València, Barcelona i l’Empordà (Figueres, Peralada i La Vajol).

El seu exili a Londres entre 1939 i 1949, transformarà decisivament la seva manera d’entendre l’art i el món.

Galí va ser un artista vocacional, polifacètic i humanista, amb obres que avui ja formen part de la història de l’art modern català, com els murals del Palau Nacional de Catalunya o els cartells de l’Exposició Internacional de Barcelona.